1exclusiu. La raó és exclusiva de l'home. peculiar consubstancial inherent privatiu característic personal típic, propi d'un tipus o d'un grup. específic, propi d'una espècie. distintiu, que distingeix una cosa o un grup d'altres. El caràcter distintiu d'un idioma. individual privat, propi d'una persona o d'unes persones i que no és d'altri o del públic. La vida privada d'una persona. Passatge privat. particular. Camí particular. Cp. idiosincràtic
2 Que convé especialment a la naturalesa d'algú. apropiat adequat (→) ad hoc (loc. adv.), per a la cosa especial de què es tracta.
